COMUNICACIÓ EN ACABAR EL FÒRUM 2024/2025

Parlant del diàleg pastoral que porta a la conversió, el papa Francesc ens diu que la necessària participació de tots els membres de l´Església s’ha d’orientar cap a fora, no cap a dins: “L’objectiu principal d’estos processos participatius no serà l’organització eclesial sinó el somni missioner d’arribar a tots.” [EG 31]

Si bé l’organització eclesial està sent revisada a la llum del concepte de sinodalitat, atènyer el somni missioner requerix actualitzar les implicacions morals de la fe cristiana. No n’és cosa nova des que sant Pere hagué d`acceptar la primacia de l’Esperit Sant sobre el seu criteri. Però, al nostre temps, l’acceleració dels canvis socials acurta el temps de validesa de normes morals que perduraven segles.

Per això hem dedicat el Fòrum Cristianisme Ara i Ací a tractar alguns aspectes de la moral. De les valuoses aportacions dels i de les ponents  (totes les quals es poden consultar a la web) destaquem algunes idees que ens semblen molt enriquidores per a una reflexió personal:

1. La moral cristiana ha d´acceptar que la inculturació és enemiga de la uniformitat. Ha de ser evangèlica i alliberadora i ha de promoure Respecte, Diàleg, Acollida i Convivència.  La catolicitat suposa unes normes compartides, però sempre ha de respectar el moment històric en què cada església viu la fe comuna. 

2. Les fonts per decidir la moral són la Bíblia (sobre tot el NT), la Tradició (sempre que no faça traïció a Jesús), el Magisteri, l'Experiència (el sensum fidei fidelium) i els signes dels temps. No és només el Magisteri qui té la paraula. L'angoixa de rebre unes indicacions que el fidel cristià no comparteix pot ser la porta que obre l'Esperit Sant perquè puguem canviar (exemples clars en el NT: sant Pere i sant Pau).

3. L’extremisme que escindix la societat en amics i enemics és una crida soterrada a la guerra. No hem d´oblidar que l'experiència de segles mostra a bastament que la violència no és mai el camí per un canvi de llarga durada.

4. L'economia ha d’acompanyar-se de l’ètica per no abocar a la deshumanització. Per tant: a) Hem d’encaminar-la a satisfer necessitats, no desitjos; 

               b) Hem de passar del solipsisme al descentrament; 

    c) Hem d’identificar la vida amb el fruit i la fecunditat en lloc de amb l'èxit; 

    d) En la funció social de les empreses, hem d’accentuar el com, en lloc de només el què; 

    e) Les empreses del creixent tercer sector han de procurar que els seus professionals no obliden el seu caràcter de solidaritat també en l'empresa que els ha contractat.

5. Ha de defensar la dignitat humana de totes les persones, fent real la seua inclusió i respectant la diversitat.

6. El subjecte ideal pel totalitarisme és la persona que no vol distingir allò vertader del que és fals, perquè en una democràcia autèntica l’ètica és inseparable de la política. Vivim envoltats de conceptes ètics, que no són cosa d’especialistes ni caben en una sola legislació jurídica, conceptes que hem d’usar sense manipular-los. Però no s´ha d´oblidar que una democràcia plena és necessàriament utòpica: sempre s’ha d’anar més enllà, i la llum per esbrinar el camí de la política adequada és l’ètica. 

València, 5 d’abril de 2025